" Esto es un andaluz y un gallego que van paseando por la selva y dice el gallego:
- Anda mira, ¡una boa!
Y dice el andaluz:
-¡Vivan los novios!"
Aquest acudit té un sentit gramatical fonètic ja que la gracia està en que el andalus es pensa que es refereix a una boda i el gallec el que es refereix a una serp, una boa, concretament. En aquest acudit hi ha una confusió per part del personatge andalús i aquesta és la gràcia. En Andalusia les terminacions en: -ado, -ido,... tots els participis i els noms acabats així. La gràcia és que la diferent pronunciació del acudit, dóna a entendre una altre paraula, i la contestació del andalús no vé tomb.
Laura.

No hay comentarios:
Publicar un comentario